Els nostres avant passats són dignes mereixedors de la celebració de la Diada Nacional, davant la lluita que van dur a terme per defensar el nostre territori, la nostra Catalunya.
I també és digne la nostra bandera, la nostra senyera.
Quan dic nostre, vull dir de tots els catalans i catalanes.
Nosaltres, els catalans tenim una realitat i una identitat única. I l'essència de tot això la recull la nostra bandera, és el nostre senyal d'identitat.
A dia d'avui, veient el panorama polític se'ns genera una nova pregunta: que és que realment la senyera no és la nostra bandera que ara per manifestar-nos més catalans n’hem de penjar, als balcons de les nostres llars, una de diferent a la que aquells catalans van defensar-nos de l'enemic? I això per què?
Potser és un dia on hem de demostrar la nostra unitat com a poble i no fer espectacles on es visualitzi que "l'enemic" és dins el nostre territori.
D'aquesta forma apostem per treure valor a la nostra identitat, representada per la nostra senyera i s'aposta per la divisió, en la qual hem observat que alguns volen jugar al joc de la no legalitat.
A mode l'exemple:
Què es vol evidenciar quan l'Ajuntament de Vilafranca com a institució representativa dels vilafranquins organitza l'ofrena floral al monument de Lluis Companys i on hi participen els diferents regidors i només alguns grups polítics.
Però minuts més tard, fora de l'acte convocat per la institució, els companys de convergència i unió realitzen la seva pròpia ofrena, paral·lelament a la convocatòria oficial.
Estem parlant de respecte cap a les institucions públiques? cap als ciutadans? o de què estem parlant realment?
Per nosaltres, la JSC de l'Alt Penedès, l'ideal de Diada serà aquella on els catalans, cohesionats, i sense afanys de protagonisme donem tribut a la nostra Senyera i siguem capaços d'honorar, junts, a qui va lluitar per la defensa de la nostra terra.
I també és digne la nostra bandera, la nostra senyera.
Quan dic nostre, vull dir de tots els catalans i catalanes.
Nosaltres, els catalans tenim una realitat i una identitat única. I l'essència de tot això la recull la nostra bandera, és el nostre senyal d'identitat.
A dia d'avui, veient el panorama polític se'ns genera una nova pregunta: que és que realment la senyera no és la nostra bandera que ara per manifestar-nos més catalans n’hem de penjar, als balcons de les nostres llars, una de diferent a la que aquells catalans van defensar-nos de l'enemic? I això per què?
Potser és un dia on hem de demostrar la nostra unitat com a poble i no fer espectacles on es visualitzi que "l'enemic" és dins el nostre territori.
D'aquesta forma apostem per treure valor a la nostra identitat, representada per la nostra senyera i s'aposta per la divisió, en la qual hem observat que alguns volen jugar al joc de la no legalitat.
A mode l'exemple:
Què es vol evidenciar quan l'Ajuntament de Vilafranca com a institució representativa dels vilafranquins organitza l'ofrena floral al monument de Lluis Companys i on hi participen els diferents regidors i només alguns grups polítics.
Però minuts més tard, fora de l'acte convocat per la institució, els companys de convergència i unió realitzen la seva pròpia ofrena, paral·lelament a la convocatòria oficial.
Estem parlant de respecte cap a les institucions públiques? cap als ciutadans? o de què estem parlant realment?
Per nosaltres, la JSC de l'Alt Penedès, l'ideal de Diada serà aquella on els catalans, cohesionats, i sense afanys de protagonisme donem tribut a la nostra Senyera i siguem capaços d'honorar, junts, a qui va lluitar per la defensa de la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada